Models sitema solar

Atistarc de Samos
Era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia. Ell fou la primera persona que proposà el model heliocèntri del Sistema Solar, que col·locava el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers conegut. Ell fou un dels savis que féu ús de la Biblioteca d'Alexandria.
Va néixer al 310 a.C a Samos, l'actual Grècia, i va morir al 230 a.C a Alexandria, l'actual Egipt.
L'únic treball d'Aristarc que ha sobreviscut fins al present, "De les grandàries i les distàncies del sol i de la lluna", es basa en una cosmovisió geocèntrica.
Aristarc va creure així que les estreles estaven infinitament llunyanes, i va veure això com la raó per la qual no hi havia paral·laxi visible, és a dir, un moviment observat d'unes estreles en relació amb altres en tant la terra es mou al voltant del sol. També va Aristarc va argumentar que el Sol, la Lluna, i la Terra formen un triangle rectangle en el moment del quart creixent o minvant. Estimava que l'angle (oposat al catet major) era de 87°. Va usar una correcta geometria, però dades d'observació inexactes, Aristarc va concloure erròniament que el Sol estava 19 vegades més lluny que la Lluna.

Claudi Ptolomeu
Va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci. Va néixer al 90 d.C a Alexandria, Egipte, i va morir al 168 d.C, sempre va viure a Alexandria.
És autor del tractat astronòmic conegut com a "Almagest" (En grec "Hè Megalè Syntaxis", "El gran tractat" en Català). Es va preservar, com tots els tractats grecs clàssics de ciència, en manuscrits àrabs i només disponible en la traducció en llatí del S. XII.
Les seves teories astronòmiques van influir en el pensament astrònom i matemàtic científic fins al segle XVI. Ptolemeu aplicà els seus estudis de trigonometria a la construcció d'astrolabis i rellotges de sol. I també va aplicar l'estudi de l'astronomia al de l'astrologia, creant els horòscops. Totes estes teories i estudis estan escrits en la seua obra Tetrabiblon. Creia que la Terra era esfèrica i estava immòbil i ocupava el centre de l'univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles, giraven al seu voltant. Malgrat això, per mitjà de la tècnica de l'epicicle-deferent. També va ser un bon òptic i geògraf. En el camp de l'òptica, va explorar les propietats de la llum, sobretot de la refracció i la reflexió. La seva obra Òptica és un bon tractat sobre la teoria matemàtica de les propietats de la llum.



Hipàtia
Va ser una filòsofa científica i mestra natural d'Alexandria, destacant en les matemàtiques i en l'astronomia. Fou membre i cap de l'Escola neoplatònica d'Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de les matemàtiques. 

Nascuda al 370 d.C i morta al 415 d.C. No se sap qui va ser la seva mare, però si del pare: Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l'època. Pel que sembla va escriure diversos llibres sobre matemàtiques i astronomia , entre ells 13 volums de Comentaris a "l'àlgebra de Diofant" i el "Cànon Astronòmic". També va editar el tercer llibre del seu pare, "Comentaris al Almagest de Ptolemeu", i el va assistir a l'hora de produir una nova versió dels Elements d'Euclides. Lamentablement, tot el treball científic d'Hipatia es va perdre amb la destrucció de la biblioteca d'Alexandria. Ella va ser la descobridora de la forma del recorrit que fa la terra al voltant del sol, desmentint que era un cercle si no un elipse.
Hipatia va ser brutalment assassinada per un grup de cristians, li varen deixar totalment nua; li tallaven la pell i les carns amb cargols afilats, fins que l'alè va deixar el seu cos. Com ha passat en altres moments de la història de la humanitat, la barbàrie i la ignorància es van imposar per la força a la raó i la saviesa. Això va significar el declivi d'Alexandria, ciutat en altre temps símbol del progrés i la cultura, i important centre de l'aprenentatge en el món antic.