El desxifrador d'Enigma
Alan Turing (Paddington, Londres, 23 de Juny de 1912 - Wilmslow, Cheshire, 7 de Juny de 1954).
Es conegut com el percussor de la informàtica moderna i com un dels pares de la ciència de la computació.
Durant la segona guerra mundial va treballar en la desxifraria de codis nazis, el més famós va ser la màquina Enigma, la qual va desxifrar amb la seva màquina "Christopher". Aquesta manipula símbols sobre una tira de cinta d'acord a una taula de regles. Malgrat la seva simplicitat, una màquina de Turing pot ser adaptada per simular la lògica de qualsevol algoritme de computador i és particularment útil en l'explicació de les funcions d'una CPU dins d'un computador. La màquina Christopher no està dissenyada com una tecnologia de computació pràctica, sinó com un dispositiu hipotètic que representa una màquina de computació. Les màquines de Turing ajuden als científics a entendre els límits del càlcul mecànic.
Després de la guerra, Turing va ser processat per la seva condició sexual (homosexual) i li van donar entre triar 2 anys de presó o castració química, va acabar elegint aquesta darrera.
Després de dos anys de teràpia hormonal, Turing no va poder suportar-ho més i es va suïcidar menjant-se una poma enverinada amb cianur, tenia 41 anys. Al 13 d'Abril es va subastar la seva llibreta d'apunts.
La reina Isabel II va demanar perdó públicament al 2013 per la injustícia cometuda cap a n'Alan. Per desgràcia, n'Alan mai sabrà de la seva importància i de el rellevant i tan mencionat en l'actualitat que és ara, inclús per a inspirar a autors per a escriure llibres i pel·lícules com l'aclamada "The Imitation Game" guanyadora de l'Oscar al millor guió adaptat.
També hi ha un premi que li fa tribut:
El Premi Turing és un premi de les Ciències de la Computació (Patrocinat per Google) que és atorgat anualment per l'Associació per a la Maquinària Computacional ( ACM ) als que hagin contribuït de manera transcendental al camp de les ciències computacionals.
Alan Turing s'ha convertit en una de les persones més rellevants de la història moderna i de la història de la informàtica. Durant anys, Turing va dir que mai les màquines podrien superar a la intel·ligència dels éssers humans, que no sèries capaces de tenir sentiments... Gent com Stephen Hawking neguen aquesta afirmació apostant que dins de 100 anys les màquines podries ser igual d'intel·ligents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario