Alan Turing

El desxifrador d'Enigma





 Alan Turing  (Paddington, Londres, 23 de Juny de 1912 - Wilmslow, Cheshire, 7 de Juny de 1954).
Es conegut com el percussor de la informàtica moderna i com un dels pares de la ciència de la computació.








Durant la segona guerra mundial va treballar en la desxifraria de codis nazis, el més famós va ser la màquina Enigma, la qual va desxifrar amb la seva màquina "Christopher". Aquesta manipula símbols sobre una tira de cinta d'acord a una taula de regles. Malgrat la seva simplicitat, una màquina de Turing pot ser adaptada per simular la lògica de qualsevol algoritme de computador i és particularment útil en l'explicació de les funcions d'una CPU dins d'un computador. La màquina Christopher no està dissenyada com una tecnologia de computació pràctica, sinó com un dispositiu hipotètic que representa una màquina de computació. Les màquines de Turing ajuden als científics a entendre els límits del càlcul mecànic.





Després de la guerra, Turing va ser processat per la seva condició sexual (homosexual) i li van donar entre triar 2 anys de presó o castració química, va acabar elegint aquesta darrera.
Després de dos anys de teràpia hormonal, Turing no va poder suportar-ho més i es va suïcidar menjant-se una poma enverinada amb cianur, tenia 41 anys. Al 13 d'Abril es va subastar la seva llibreta d'apunts.





La reina Isabel II va demanar perdó públicament al 2013 per la injustícia cometuda cap a n'Alan. Per desgràcia, n'Alan mai sabrà de la seva importància i de el rellevant i tan mencionat en l'actualitat que és ara, inclús per a inspirar a autors per a escriure llibres i pel·lícules com l'aclamada "The Imitation Game" guanyadora de l'Oscar al millor guió adaptat.






També hi ha un premi que li fa tribut:
El Premi Turing és un premi de les Ciències de la Computació (Patrocinat per Google) que és atorgat anualment per l'Associació per a la Maquinària Computacional ( ACM ) als que hagin contribuït de manera transcendental al camp de les ciències computacionals.














Alan Turing s'ha convertit en una de les persones més rellevants de la història moderna i de la història de la informàtica. Durant anys, Turing va dir que mai les màquines podrien superar a la intel·ligència dels éssers humans, que no sèries capaces de tenir sentiments... Gent com Stephen Hawking neguen aquesta afirmació apostant que dins de 100 anys les màquines podries ser igual d'intel·ligents.

 

Les 7 meravelles del món antic

La Gran Piràmide de Gizeh
Construïda pel Rei Kheops entre els anys 2545 - 2575 a.C És La Meravella més antiga i construcció de pedra més gran i l'única que podem observar en l'actualitat, va ser erigida com a la tomba del faraó Kheops.

Els Jardins Penjants de Babilònia

Construïda en l'època babilònica (Entre el 605 i el 562 aC, a l’actual Iraq) en honor a l'esposa Amytis del Rei Nabucodonosor II, un jardí enmig del desert. La seva existència no està confirmada.

                            L’estàtua de Zeus a Olímpia

Esculpida sobre el 430 aC per Fídies. Es trobava a Olímpia, Grècia, i es creu que mesurava uns 12 metres. Va ser destruïda per un incendi a Constantinoble, després de ser traslladada a aquella ciutat.

El temple d’Àrtemis a Efes

El Temple d'Artemisa a Efes, també conegut com el Artemision, va ser construït a mitjans del S.VI. Es troba a Efes ( actual Turquia ), i va ser considerat com una de les Set Meravelles del Món Antic. 

El Colós de Rodes

Construïda des del 294 fins al 282 aC, va ser una enorme estàtua situada al port de Rodes, a Grècia. D’una mida semblant a la de l’Estàtua de la Llibertat de Nova York, va ser la més efímera de les 7 meravelles, ja que va ser destruïda per un terratrèmol l’any 226 a.C, estant erigida durant 56 anys. Construïda pel Escultor Cares de Bufons, amb l'altura de 32 metres va ser l'estàtua més alta conegut en l'antiguitat.

El Far d’Alexandria

El Far d'Alexandria , va ser una torre alta construïda pel regne ptolemaic entre 280 i 247 aC a l'illa costanera de Pharos a Alexandria, Egipte, amb el propòsit de guiar mariners al port. Aquest feia que la ciutat es veiés a una distància de 50 km. Va ser la segona meravella més longeva, estant dret fins que dos terratrèmols els anys 1303 i 1323 el van tombar.

El Mausoleu d’Halicarnàs

Construït com a la tomba de Mausol, governant d’Halicarnàs, a Turquia. Va ser construït entre els anys 353 i 350 aC, i no se sap exactament quan va entrar en ruïnes, va ser acabat de certificar com a ruïna el segle XIV.

Ciutat d'Alexandria

Història
La ciutat d'Alexandria és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria. Fundada per Alexandre el Gran (Alejandro magno) l'any 332 a.C, va ser el principal centre cultural del món antic i té una de les històries més completes d'Egipte. Situada al nord del país i amb més de quatre milions d'habitants, Alexandria és el principal port d'Egipte i un dels més importants de la mediterrània. 
És considerada el vertader cor del món antic.


La seqüència exacta de la seva destrucció és un misteri, encara que sembla que al S.VIII un terratrèmol va enderrocar la part més alta i al S.XIV va caure tot.

Edificis destacats


Un dels edifícis més destacats és la
Biblioteca d'Alexandria:

La biblioteca d'Alexandria, en la seva època, era la mes gran del món. Es creu que fou creada als inicis del S.III a.C per Ptolemeu I Sòter.

Aquesta va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 de volums.

El segon és el Far d'Alexandria (també anomenat la torre de Faros): fou considerat una de les set meravelles del món. Construït al S.III a.C en l'època hel·lenística, va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos terratrèmols l'enderrocaren al segle XIV.

Models sitema solar

Atistarc de Samos
Era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia. Ell fou la primera persona que proposà el model heliocèntri del Sistema Solar, que col·locava el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers conegut. Ell fou un dels savis que féu ús de la Biblioteca d'Alexandria.
Va néixer al 310 a.C a Samos, l'actual Grècia, i va morir al 230 a.C a Alexandria, l'actual Egipt.
L'únic treball d'Aristarc que ha sobreviscut fins al present, "De les grandàries i les distàncies del sol i de la lluna", es basa en una cosmovisió geocèntrica.
Aristarc va creure així que les estreles estaven infinitament llunyanes, i va veure això com la raó per la qual no hi havia paral·laxi visible, és a dir, un moviment observat d'unes estreles en relació amb altres en tant la terra es mou al voltant del sol. També va Aristarc va argumentar que el Sol, la Lluna, i la Terra formen un triangle rectangle en el moment del quart creixent o minvant. Estimava que l'angle (oposat al catet major) era de 87°. Va usar una correcta geometria, però dades d'observació inexactes, Aristarc va concloure erròniament que el Sol estava 19 vegades més lluny que la Lluna.

Claudi Ptolomeu
Va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci. Va néixer al 90 d.C a Alexandria, Egipte, i va morir al 168 d.C, sempre va viure a Alexandria.
És autor del tractat astronòmic conegut com a "Almagest" (En grec "Hè Megalè Syntaxis", "El gran tractat" en Català). Es va preservar, com tots els tractats grecs clàssics de ciència, en manuscrits àrabs i només disponible en la traducció en llatí del S. XII.
Les seves teories astronòmiques van influir en el pensament astrònom i matemàtic científic fins al segle XVI. Ptolemeu aplicà els seus estudis de trigonometria a la construcció d'astrolabis i rellotges de sol. I també va aplicar l'estudi de l'astronomia al de l'astrologia, creant els horòscops. Totes estes teories i estudis estan escrits en la seua obra Tetrabiblon. Creia que la Terra era esfèrica i estava immòbil i ocupava el centre de l'univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles, giraven al seu voltant. Malgrat això, per mitjà de la tècnica de l'epicicle-deferent. També va ser un bon òptic i geògraf. En el camp de l'òptica, va explorar les propietats de la llum, sobretot de la refracció i la reflexió. La seva obra Òptica és un bon tractat sobre la teoria matemàtica de les propietats de la llum.



Hipàtia
Va ser una filòsofa científica i mestra natural d'Alexandria, destacant en les matemàtiques i en l'astronomia. Fou membre i cap de l'Escola neoplatònica d'Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de les matemàtiques. 

Nascuda al 370 d.C i morta al 415 d.C. No se sap qui va ser la seva mare, però si del pare: Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l'època. Pel que sembla va escriure diversos llibres sobre matemàtiques i astronomia , entre ells 13 volums de Comentaris a "l'àlgebra de Diofant" i el "Cànon Astronòmic". També va editar el tercer llibre del seu pare, "Comentaris al Almagest de Ptolemeu", i el va assistir a l'hora de produir una nova versió dels Elements d'Euclides. Lamentablement, tot el treball científic d'Hipatia es va perdre amb la destrucció de la biblioteca d'Alexandria. Ella va ser la descobridora de la forma del recorrit que fa la terra al voltant del sol, desmentint que era un cercle si no un elipse.
Hipatia va ser brutalment assassinada per un grup de cristians, li varen deixar totalment nua; li tallaven la pell i les carns amb cargols afilats, fins que l'alè va deixar el seu cos. Com ha passat en altres moments de la història de la humanitat, la barbàrie i la ignorància es van imposar per la força a la raó i la saviesa. Això va significar el declivi d'Alexandria, ciutat en altre temps símbol del progrés i la cultura, i important centre de l'aprenentatge en el món antic.